No vivim una crisi
immobiliària.
Vivim una crisi de mètode.

La crisi convenient

Quan una propietat porta mesos al mercat sense vendre’s, hi ha una explicació que molts agents fan servir de manera gairebé automàtica: «és el mercat». El mercat va malament, els compradors no hi són, els tipus d’interès, la incertesa econòmica.

És una explicació convenient. Desplaça la responsabilitat cap a un factor extern que ningú controla, i eximeix l’agent de qualsevol revisió del procés. El problema és que, en la majoria de casos, no és certa.

Què vol dir «crisi de mètode»

Les propietats que no es venen a les Terres de l’Ebre gairebé sempre tenen el mateix problema — o una combinació d’ells:

El preu no és de mercat. S’ha fixat per complaure el propietari, no per reflectir el que un comprador real pagarà avui. Una propietat sobrevaluada no rep ofertes. Si rep visites i no rep ofertes, el preu és massa alt. Si no rep ni visites, el preu és molt massa alt.

La presentació no acompanya. Fotos de mòbil, llum dolenta, espais desordenats. El comprador descarta en menys de deu segons. Una propietat mal presentada als portals no genera visites, per molt bona que sigui en persona.

La gestió és passiva. Es publica i s’espera. No hi ha selecció de compradors, no hi ha seguiment, no hi ha estratègia de difusió activa. Ningú treballa la propietat — simplement hi és publicada.

Les coses difícils de dir

Hi ha converses que no són fàcils. Dir a un propietari que el preu que té al cap és un 20% per sobre del mercat no és agradable. Dir-li que les fotos que ha fet el seu fill no serveixen tampoc. Dir-li que porta un any al mercat perquè ningú ha gestionat realment la venda és incòmode.

Però és el que cal dir. Perquè un propietari que entén la situació real pot prendre decisions. Un propietari que rep únicament bones notícies i excuses sobre el mercat no pot prendre cap decisió útil — simplement continua esperant.

A Immovista, la primera conversa és sempre sobre la realitat. No sobre el que el propietari vol sentir. Si coincidim, treballem junts. Si no, el respectem i li desitgem sort.