Una proposta electoral d’impost del 10% als habitatges ha posat en el punt de mira els propietaris amb diversos pisos. Si tens quatre immobles o més, o estàs pensant a vendre’n algun, això t’interessa. No per córrer. Per decidir amb dades i no amb por.

Què s’ha proposat exactament

Ada Colau, candidata de Front Ampli a la Presidència del Govern, va presentar la mesura el dimecres 28 d’octubre en una entrevista a la Cadena SER, en plena precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre. Ho recull, entre d’altres, idealista/news.

La proposta és un impost anual del 10% sobre el valor dels pisos. A les empreses s’aplicaria des del primer immoble. Als particulars, a partir del quart habitatge i només quan el conjunt de les seves propietats superi els 800.000 euros.

Quedarien exempts els habitatges destinats a lloguer assequible i estable, un concepte que la candidata vincula al sistema estatal d’índexs de referència. També es preveuen excepcions per a participacions minoritàries heretades, immobles de poc valor i circumstàncies familiars acreditades. En el cas de les persones jurídiques, en quedarien fora les cooperatives d’habitatge, les administracions públiques i les entitats sense ànim de lucre.

Segons els càlculs de la mateixa formació, la mesura arribaria a uns 262.000 propietaris amb quatre o més habitatges, l’1,3% dels que en tenen a Espanya. La proposta s’acompanya d’un objectiu d’inversió en habitatge públic de fins a l’1% del PIB, finançat en part amb el que es recaptés.

Una proposta no és una llei

Primer, calma. Avui no hi ha cap text legal ni cap calendari. És una promesa de campanya. Un impost estatal d’aquest tipus hauria de passar per les Corts, amb la majoria que calgui, i ningú et pot dir avui quin text final sortiria, si en surt cap.

Segon, desconfia de dues menes de missatges. El de qui et truca aquesta setmana per dir-te que has de vendre ja, «abans no t’apugin». Això no és assessorament: és pressió per tancar una operació ràpida, i normalment barata. I el de qui et diu que no passarà res i que no cal mirar-s’ho. Tampoc és veritat. Un propietari informat no improvisa ni en un sentit ni en l’altre.

Impost del 10% als habitatges: a qui afecta de debò

La xifra que fa soroll és el 10%. La que has de mirar és la combinació de condicions. Com a particular, només entraries dins la proposta si tens quatre habitatges o més i, a més, el seu valor conjunt supera els 800.000 euros. I fins i tot llavors, el lloguer assequible i estable quedaria exempt.

Hi ha una dada que les informacions publicades no aclareixen: si el valor de referència seria el cadastral o el de mercat. No és un detall menor. Pot canviar completament qui hi entra i qui no. Fins que no hi hagi un text, qualsevol càlcul precís és especulació.

El que sí que és clar és la intenció. La mateixa candidatura defensa que la càrrega fiscal ha de ser prou elevada per provocar un canvi en les decisions dels propietaris: abaixar rendes, llogar o vendre. És a dir, és una política dissenyada per forçar moviments, no per recaptar. Es pot discutir si és la recepta adequada. El que no es pot discutir és que, mentre la proposta estigui sobre la taula, genera incertesa. I la incertesa és el pitjor company d’una venda ben feta.

Què faria jo si fos tu

Fa més de 25 anys que acompanyo propietaris a les Terres de l’Ebre i he vist el mateix error en cada onada de soroll normatiu: decidir per reacció. Això és el que et recomano.

Coneix el valor real del que tens. No el que et diu un portal ni el que va pagar el veí. Si no saps quant valen els teus immobles, no pots saber si una norma com aquesta t’afectaria ni quant. Una valoració seriosa és el primer pas.

Ordena les herències pendents. Moltes carteres de tres, quatre o cinc pisos a les nostres comarques són fruit d’herències mal resoltes, amb germans en proindivís i ningú que prengui decisions. La proposta parla d’excepcions per a participacions minoritàries heretades, però és millor no dependre d’una excepció que encara no existeix. Si és el teu cas, mira com treballem la gestió d’herències immobiliàries.

No vendre amb pressa. Un immoble venut amb urgència es ven malament. Sempre. Si després de fer números decideixes desinvertir, fes-ho amb un preu ben fixat, una estratègia clara i temps per negociar. El problema del mercat no és només fiscal, és de mètode: ho explico a No vivim una crisi immobiliària. Vivim una crisi de mètode.

Mira el calendari. El 29 de novembre hi ha eleccions. Després vindran els pactes, si n’hi ha, i després els textos. Tens marge per preparar-te sense precipitar-te.

Si tens diversos immobles i vols saber on et situes de debò, abans que ningú et vingui amb presses, demana una valoració. Parlem amb números, no amb titulars.

Font: idealista/news, Demócrata (Europa Press), Qué!.

Pere Gavaldà Vallverdú, agent immobiliari APAI-436